Un cas límit: Les persones sense llar: de desembre 2008

dimecres, 3 de desembre del 2008

Què entenem per les persones sense llar?

Una persona sense llar (PSL) és la que viu al carrer, en una situació de pobresa molt severa i condicions de vida precàries. Normalment les causes que produeixen aquestes situacions són la ruptura de les relacions familiars, socials i laborals. Algunes PSL rebutjen tornar a refer aquestes relacions per por de que es repeteixin situacions traumàtiques, perquè els és molt difícil tornar enrere. S'anomenen persones sense llar ja que la seva mancança més gran és la d'una llar; no tan sols d'un sostre on aixoplugar-se, sinó també d'una família, unes relacions estables, una feina, un espai propi, etc.

El valor de la llar

L'habitatge digne és el primer pas per a construir una llar, per a teixir vincles i afavorir xarxes familiars i socials que ajuden les persones a desenvolupar-se humanament i socialment. En el Dia de les persones Sense Sostre, Càritas, Faciam i Feantsa recorden que la llar vol dir tenir un espai, intimitat, allà on ningú pot entrar arbitràriament. “Suposa parlar del meu barri, dels meus veïns, dels amics”, d'un lloc on compartir, on donar i rebre.

Dificultats per a entendre aquest col·lectiu

Les PSL no són un grup homogeni, les ajudes s'han de personalitzar, ja que cada persona pot està vivint al carrer per motius diferents.
Hi ha una desconnexió entre aquestes persones i les ajudes socials.
Hi ha poques places i estan poc adaptades a les necessitas reals.
Els centres d'acolliment estan massa massificats i són impersonals.

Accions per a millorar l'atenció

Formar professionals que atenguin al carrer.
Atendre durant les primeres hores del matí que és quan són més visibles.
Crear centres de capacitat mitjana o petita, on és més fàcil la personalització.
Acollir i ajudar la inserció de presos i menors, les víctimes de desnonament o els immigrants il·legals que es troben obligats a viure al carrer.
Millorar la sensibilització del conjunt de la societat.

Les PSL a l'estat espanyol en xifres

-Les persones sense llar a l'Estat Espanyol oscil·len entre 20000 i 30000 persones.
-El 82% són homes.
-L'edat mitjana dels PSL és de 37.9 anys.
-Ingressos mitjans 302 euros al mes.
-El 46% tenen fills.
-El 30% són abstemis i mai han consumit droga.
-El 48% són estrangers.
-L'11% són universitaris.
-1 de cada 5 són malalts mentals.
-Entre un 10 i un 15% practiquen la mendicitat.
-Ha incrementat el nombre de dones que viuen al carrer, moltes de les quals han patit maltractaments.
El 85% dels recursos que reben són assistencials, no es treballa per a solucionar la situació i reinserir-los.

El valor de la llar

Cada vegada més joves

Segons les dades recollides en els materials editats amb motiu del Dia de les persones sense sostre, el 82,7% són homes, d’una mitjana d’edat de 38 anys i els seus ingressos estan en torn dels 302 euros al mes. Gairebé el 30% està format pel grup d'edat entorn dels 18 als 29 anys. Un terç de les persones sense llar són abstemis i mai han consumit drogues, i la meitat de la població sense llar busca treball. El 51,8% són espanyols i el 48,2% són estrangers. El 27,3% dels sense llar té com a principal font d'ingressos la seva pròpia activitat: treball, venda d'objectes, serveis… El 13% ha rebut educació superior i el 63,9% ha acabat l'educació secundària. Les causes són múltiples i tenen les seves arrels en situacions diverses (desnonaments, joves que abandonen la llar familiar sense els recursos adequats, persones que surten de la presó o que trenquen vincles amb serveis socials o sanitaris. Encara que és important hi ha circumstàncies derivades de ruptures familiars, o dificultats i abandons de la feina que poden dur al viure al carrer.

Com afecta el problema de l'habitatge a les persones sense llar?

Les entitats recorden que en l'actualitat pràcticament no existeixen polítiques d'habitatge per a persones sense llar, i l'accés a les de protecció pública es prohibitiu per les condicions que es demanen(sou estable, empadronament durant temps perllongat . A les Administracions públiques se'ls demana mesures fiscals que afavoreixin el lloguer i programes de rehabilitació d'habitatges que impulsin una política adreçada a la creació d'habitatge social i orientada a la inclusió dels col·lectius i grups més vulnerables, especialment de les persones sense llar. I criden també l'atenció sobre la necessitat de coordinació entre els serveis socials autonòmics i locals als quals pertoca l'atenció i seguiment de persones sense llar, sobretot pel que fa als temes de salut. Aquesta mateixa coordinació és necessària entre els serveis socials i els d'habitatge.

Entitats fan una crida davant l’exclusió de milers de persones que malviuen sense sostre i en infrahabitatges

Càritas. 21 de novembre de 2008.

El diumenge, 23 de novembre, es commemora el Dia de les persones sense sostre. Per això Càritas, Feantsa (Federació Europea d'Associacions que treballen amb persones sense llar) i Faciam (Federació d'Associacions de Centres per a la Integració i Ajuda a persones en situació d’exclusió) recorden que “No tenir llar significa molt més que no tenir sostre”. La campanya és una alerta sobre el valor humanitzador de la llar com a espai de creixement i d'autonomia personal del qual n’estan excloses les persones que viuen al carrer.
A l’Estat espanyol hi ha més de 30.000 persones sense llar i gairebé 1.500.000 famílies viuen en infrahabitatges.

http://unarealutopia.blogspot.com/2008/11/dia-sense-llar-2008.html

Crida a compartir

En el Dia de les persones sense Sostre les entitats fan una crida a tota la societat perquè “s'obri a compartir els seus béns i a la participació en el foment del lloguer i a la inclusió de les persones sense llar en les xarxes socials del barri”. I també als ciutadans, que no es deixin influir per estereotips que redueïxen la mirada “només al que volem veure” i aportin a les nostres comunitats veïnals, culturals, socials, parroquials o recreatives una veritable capacitat d'acollida i d'apropament als qui estan en situacions més vulnerables”.

Alerten que creix el nombre de persones en situació d'exclusió residencial per la crisi

La Fundació Social Sant Ignasi de Loiola de Lleida ha alertat aquest dijous, que a causa de la situació econòmica actual està creixent el nombre de persones en situació d'exclusió residencial, és a dir, amb dificultats per accedir a un habitatge digne.
Aquesta organització cristiana ha atès, aquest 2008, 630 persones, de les quals en el moment de ser ateses, 561 vivien o al carrer o en un habitatge inadequat i insegur.
Lleida celebrarà el Dia de les Persones sense Llar, amb una cercavila i un espectacle de carrer sobre el fet de viure en aquestes condicions. Diumenge, la parròquia de Sant Ignasi de Loiola farà una eucaristia memorial, en record dels "sense llar" que han mort.
La Fundació Sant Ignasi de Loiola reivindica a l'administració que compleixi els drets a l'habitatge digne establerts ens els textos legals. També demanen a la societat que deixi de ser insolidària amb els "sense llar".
Per això, l'organització ha presentat aquest dijous la campanya No tenir llar significa molt més que no tenir sostre, dirigida a conscienciar la societat que no només cal fixar-se en els que viuen al carrer, sinó també en les moltes persones que viuen en habitatges amb condicions precàries. Segons el president de la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola de Lleida, Joan Suñol, "la llar no són només les parets, sinó el caliu, el repòs; va més enllà d'allò físic". Suñol considera que hi ha una necessitat real d'allotjament, i sobretot, que cal "un esforç de les administracions per girar la truita a les dades que diuen que tres de cada quatre centres d'acollida per a gent sense sostre són privats, i que el 63% dels treballadors d'aquests espais són voluntaris".
L'entitat cristiana ha presentat, juntament amb la campanya, les dades recents del seu observatori recollides al centre obert i els serveis d'alimentació per a gent sense llar. De les 630 persones ateses, en el que portem d'any, 89 es van definir com a sense sostre, i 34 sense habitatge. 79 vivien en un habitatge inadequat, i 359, en un habitatge insegur, com una habitació rellogada. Només 42 persones tenien una vivenda adequada, mentre que 27 van preferir no contestar. De tots els atesos, el 90% eren homes, i el 29%, de nacionalitat espanyola. La mitjana d'edat és de 30 a 40 anys.
Tot i que aquestes dades no són fixes, ja que canvien constantment, sí que expliciten "un augment exagerat de persones en situació d'exclusió residencial, ja sigui perquè no tenen llar, o perquè canvien de lloc de residència molt sovint", ha declarat l'educadora social i coordinadora de la campanya, Glòria Noé.

Segons la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola de Lleida, la pèrdua d'habitatge es pot produir a causa d'un risc d'exclusió molt fort, o de situacions estressants en la vida personal. Pot ser per exemple, arran d'un cas de desnonament o reallotjament, de joves que abandonen centres d'acolliment, o la família, que surten de la presó, o que marxen d'hospital psiquiàtrics.

http://lleida.bondia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1151:la-fundacio-sant-ignasi-de-loiola-alerta-que-creix-el-nombre-de-persones-en-situacio-dexclusio-residencial-per-la-crisi&catid=63:societat

Quatre sense sostre al dia deixen de viure al carrer

Durant el primer trimestre de l’any, gairebé 400 persones s’han reinserit a la societat. L’Ajuntament va atendre 3.000 indigents l’any passat.

Centenars de sense sostre vaguen diàriament pels carrers de Barcelona (en van atendre 3.000 l’any passat) buscant un lloc per dormir. Segons la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament, una mitjana mensual d’entre 800 i 900 persones viuen, actualment, a la via pública.

Malgrat aquestes dramà-tiques xifres, un dada encoratjadora és que quatre sense sostre al dia aconsegueixen reinserir-se a la societat. Així, en el primer trimestre del 2006, 398 persones (quatre al dia) van abandonar definitivament el carrer a Barcelona.

102 indigents han completat el procés de reinserció i tenen una font relativament estable d’ingressos (una pensió no contributiva o un contracte laboral).

Seguiment per la ciutat

Un equip municipal de 30 educadors socials recorren cada dia la ciutat per fer un seguiment de les persones sense llar i els ofereixen anar a un lloc d’acollida.

Un cop accepten dormir a centres municipals, se’ls anima a entrar en plans d’inclusió, com participar en tallers de recerca d’habitatge, feina o d’atenció sociosanitària, entre d’altres. Segons el regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, un 10% estan en situació crònica al carrer i, per tant, «és complicat tractar-los».

http://www.20minutos.es/noticia/127192/0/reinserit/societat/indigents/

Unes 3000 persones viuen sense sostre a Barcelona

Gairebé 1.900 persones viuen sense sostre a Barcelona, 700 de les quals en situació d'exclusió extrema, segons el primer estudi elaborat a la capital catalana sobre aquest fenomen. La majoria dels "sense sostre" són homes, de mitjana edat, molt d'ells immigrants, que malviuen als carrers o en caixers automàtics sobretot dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l'Eixample.

http://www.3cat24.cat/noticia/332534/barcelona/Unes-1900-persones-viuen-sense-sostre-a-Barcelona

Una cançó de l'Avril Lavigne relacionada amb les PSL

Well I couldn't tell you why she felt that way,
She felt it everyday.
And I couldn't help her,
I just watched her make the same mistakes again.

What's wrong, whats wrong now?
Too many, too many problems.
Don't know where she belongs, where she belongs.
She wants to go home, but nobody's home.
That's where she lies, broken inside.
With no place to go, no place to go, to dry her eyes.
Broken inside.

Open your eyes and look outside, find the reasons why.
You've been rejected, and now you can't find what you've left behind.
Be strong, be strong now.
Too many, too many problems.
Don't know where she belongs, where she belongs.
She wants to go home, but nobody's home.
That's where she lies, broken inside.
With no place to go, no place to go, to dry her eyes.
Broken inside.

Her feelings she hides.
Her dreams she can't find.
She's losing her mind.
She's fallen behind.
She can't find her place.
She's losing her faith.
She's falling from grace.
She's all over the place!
Yeah!! (yeah)

She wants to go home, but nobody's home.
That's where she lies, broken inside.
With no place to go, no place to go, to dry her eyes.
Broken inside.

She's lost inside, lost inside.oh oh
She's lost inside, lost inside.oh oh

No vaig poder dir-te perquè va seguir aquest camí.

Ho va sentir cada dia.

No la vaig poder ajudar,

Només vaig poder veure com cometia els mateixos errors, un altre cop.

Que és el que no va bé, que és el que no va bé ara?

Massa,masses problemes.

Ella no sap a on pertany.

Ella vol tornar a casa, però no hi ha ningú

És on ella descansa, trencada per dins.

Sense lloc on anar, per eixugar els seus ulls.

Trencada per dins.

Obre els teus ulls i mira a fora, troba el perquè.

Vas ser rebutjada i ara no pots trobar tot el que va deixar enrere.

Sigues forta ara.

Massa, massa problemes.

Ella no sap a on pertany.

Ella vol tornar a casa, però no hi ha ningú

És on ella descansa, trencada per dins.

Sense lloc on anar per eixugar el seus ulls

Trencada per dins.

Els sentiments que ella amaga

Els somnis que no pot trobar

Està perdent el seny

Està caient enrere

No pot trobar el seu lloc

Està perdent la fe

Està perdent la sort

Ella està repartida per tot arreu

Ella vol tornar a casa però no hi ha ningú

És on ella descansa trencada per dins

Sense lloc on anar per eixugar els seus ulls

Trencada per dins

Està perduda per dins, perduda per dins...

La Fuga Mendigo Letras

Prefiero ser mendigo que madero Y recoger los
besos que eches en mi sombrero; Vivir la vida a
trago, comerme el mundo entero.

Prefiero ser mendigo que banquero. Si no tengo
tus ojos, para que quiero el dinero. No ofrezcas
mas billetes; yo solo cojo sueños, Que
abrigan por las noches.

Prefiero ser mendigo que soldado Que callen las
pistolas, que se hablen mas los labios, Que yo
siempre seré...

Como aquel que nunca tiene donde ir, Como aquel
que pide para poder dormir Una noche contigo.

Para dejar las calles, bien sabes lo que pido:
Entrar por tu ventana para espantar al
frío. Si ya no tienes tiempo para invertir
en líos, Me voy como he venido, sin nada en
los bolsillos, Pues yo siempre seré...

Como aquel que nunca tiene donde ir, Como aquel
que pide pa´ poder dormir Una noche contigo.

Reflexió final: reinserció?

Ens hauríem de preguntar: On volem que es reinsereixin les persones Sense Llar? En una societat que ja els ha deixat al marge i que els tornarà a deixar abandonats en quan hi fiquin una mica el cap? La reinserció, no és més un desig nostre (dels qui vivim tranquil.lament dins del sistema) que una necessitat seva? Hem de plantejar una línea de treball en el pla individual perquè la persona pugui avançar cap a la major normalització possible en la seva vida (és preferible parlar de normalització que de reinserció), a partir de les seves capacitats i potencialitats. Per aconseguir èxits en aquesta vessant individual és molt important el tracte humà, és a dir, acollir bé la persona, anar creant confiança des d'una gran proximitat i anar traspassant responsabilitats. I els objectius que ens hem de plantejar amb cadascú han de ser molt senzills, per anar-los assolint en una trajectòria ascendent. Tampoc no podem oblidar les recaigudes o els retrocessos. En tot cas, no es pot donar mai un cas per perdut perquè ens emportem grans sorpreses.
Per això és fonamental anar treballant els aspectes senzills de convivència, que nosaltres hem anat aprenent al llarg de la nostra vida en l'entorn més proper i que ells no han tingut. Això vol dir que hem de respectar ritmes d'aprenentatge. Tenir molt clar que el meu ritme no és el mateix que el dels altres. I també hem de ser conscients que anys de viure al carrer no es poden recuperar en un mes, en dos mesos o, fins i tot, en un any.
Hem d'anar creant espais de convivència on es fomenti el respecte i la tolerància cap a la diferència. La societat no canvia en funció de muntatges espectaculars. Els grans canvis socials han arribat quasi d'una manera desapercebuda a partir de les petites coses que fem cada u. Si sóm capaços d'anar creant un entorn que accepti l'altre amb l'única pretensió de veure una persona, possiblement amb molt de patiment darrere, llavors contribuïrem a fer espais convivencials aptes per a tots.