Què entenem per les persones sense llar?

Una persona sense llar (PSL) és la que viu al carrer, en una situació de pobresa molt severa i condicions de vida precàries. Normalment les causes que produeixen aquestes situacions són la ruptura de les relacions familiars, socials i laborals. Algunes PSL rebutjen tornar a refer aquestes relacions per por de que es repeteixin situacions traumàtiques, perquè els és molt difícil tornar enrere. S'anomenen persones sense llar ja que la seva mancança més gran és la d'una llar; no tan sols d'un sostre on aixoplugar-se, sinó també d'una família, unes relacions estables, una feina, un espai propi, etc.

El valor de la llar

L'habitatge digne és el primer pas per a construir una llar, per a teixir vincles i afavorir xarxes familiars i socials que ajuden les persones a desenvolupar-se humanament i socialment. En el Dia de les persones Sense Sostre, Càritas, Faciam i Feantsa recorden que la llar vol dir tenir un espai, intimitat, allà on ningú pot entrar arbitràriament. “Suposa parlar del meu barri, dels meus veïns, dels amics”, d'un lloc on compartir, on donar i rebre.

Dificultats per a entendre aquest col·lectiu

Les PSL no són un grup homogeni, les ajudes s'han de personalitzar, ja que cada persona pot està vivint al carrer per motius diferents.
Hi ha una desconnexió entre aquestes persones i les ajudes socials.
Hi ha poques places i estan poc adaptades a les necessitas reals.
Els centres d'acolliment estan massa massificats i són impersonals.

Accions per a millorar l'atenció

Formar professionals que atenguin al carrer.
Atendre durant les primeres hores del matí que és quan són més visibles.
Crear centres de capacitat mitjana o petita, on és més fàcil la personalització.
Acollir i ajudar la inserció de presos i menors, les víctimes de desnonament o els immigrants il·legals que es troben obligats a viure al carrer.
Millorar la sensibilització del conjunt de la societat.

Les PSL a l'estat espanyol en xifres

-Les persones sense llar a l'Estat Espanyol oscil·len entre 20000 i 30000 persones.
-El 82% són homes.
-L'edat mitjana dels PSL és de 37.9 anys.
-Ingressos mitjans 302 euros al mes.
-El 46% tenen fills.
-El 30% són abstemis i mai han consumit droga.
-El 48% són estrangers.
-L'11% són universitaris.
-1 de cada 5 són malalts mentals.
-Entre un 10 i un 15% practiquen la mendicitat.
-Ha incrementat el nombre de dones que viuen al carrer, moltes de les quals han patit maltractaments.
El 85% dels recursos que reben són assistencials, no es treballa per a solucionar la situació i reinserir-los.

El valor de la llar

L'habitatge digne és el primer pas per a construir una llar, per a teixir vincles i afavorir xarxes familiars i socials que ajuden les persones a desenvolupar-se humanament i socialment. En el Dia de les persones Sense Sostre, Càritas, Faciam i Feantsa recorden que la llar vol dir tenir un espai, intimitat, allà on ningú pot entrar arbitràriament. “Suposa parlar del meu barri, dels meus veïns, dels amics”, d'un lloc on compartir, on donar i rebre.

Cada vegada més joves

Segons les dades recollides en els materials editats amb motiu del Dia de les persones sense sostre, el 82,7% són homes, d’una mitjana d’edat de 38 anys i els seus ingressos estan en torn dels 302 euros al mes. Gairebé el 30% està format pel grup d'edat entorn dels 18 als 29 anys. Un terç de les persones sense llar són abstemis i mai han consumit drogues, i la meitat de la població sense llar busca treball. El 51,8% són espanyols i el 48,2% són estrangers. El 27,3% dels sense llar té com a principal font d'ingressos la seva pròpia activitat: treball, venda d'objectes, serveis… El 13% ha rebut educació superior i el 63,9% ha acabat l'educació secundària. Les causes són múltiples i tenen les seves arrels en situacions diverses (desnonaments, joves que abandonen la llar familiar sense els recursos adequats, persones que surten de la presó o que trenquen vincles amb serveis socials o sanitaris. Encara que és important hi ha circumstàncies derivades de ruptures familiars, o dificultats i abandons de la feina que poden dur al viure al carrer.